B A R Ç A N 1 2 17

El discurs que el president del FC Barcelona, Enric Llaudet, va fer per encetar l’ acte d’ enderroc de l’ Estadi de Les Corts, excepcionalment en català en aquella època de dictadura, va estar transit per l’ emoció del moment:

“ Estimats consocis. Aquest camp de Les Corts es va inaugurar el dia 20 de maig del 1922 i s’ enderroca el dia 4 de febrer del 1966.

Quaranta-quatre anys d’ història del nostre club, quaranta-quatre anys d’ història de la nostra ciutat. Quantes alegries, quantes victòries, però també quantes tristeses, quantes lluites i quantes derrotes.

Jo miro avui a la cara dels vells i en llurs ulls llegeixo l’ enyorança i els records. A través dels ulls ploraners veig a Gamper, a Jover, al meu pare i a tots els que lluitaren per fer allò que amb gran encert denominaren‘ la Catedral del futbol’. Per a tots aquests records i aquestes persones, amb honra i major glòria seva, us demano un minut de silenci.

Jo miro ara la cara de la joventut i als seus ulls llegeixo l’ esperança, les ganes de lluita i la il·lusió de l’ endemà. El Club de Futbol Barcelona segueix vivint, amb més força i més vitalitat i seguint l’ exemple que ens donaren els seus pioners. Ens sentim orgullosos de portar el nom de la nostra ciutat, convençuts de la nostra fe i de les nostres obligacions, i desitjant més que mai estendre el seu nom arreu del món, perquè sigui coneguda, admirada i respectada, i junt amb ella la nostra bandera blau i grana.

Tot s’ acaba en aquest món, menys la continuïtat, ahir en el vell Les Corts, avui en el nou Estadi, el nostre club seguirà endavant. Aquí, reunits, avui, rendim en aquest acte el darrer adeu a aquest camp i el sacrifiquem per a que rendeixi el seu últim servei a la nostra entitat. Si ahir aquest terreny era la Catedral del futbol català, demà pot ésser la salvació i la continuïtat florent del nostre club. I el nostre estadi segura sent la nostra Catedral i ensems l’ orgull de la nostra ciutat.

Visca el Barça!”